L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears neix el 5 d’abril de 1878 de la fusió d’El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de medicina, dos dels quals, Salvador Cardenal i Josep A. Barraquer, havien d’esdevenir dues de les figures més il·lustres de la medicina catalana i l’Academia de Ciencias Médicas, fundada el 1877 i que comptava amb noms tan il·lustres com Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Joaquim Bonet i Amigó i Agustí Prió.
Amb més de 29.000 socis, la base actual de l’Acadèmia (any 2018) es sustenta en 88 societats per especialitats i en 22 filials territorials.
Durant els primers mesos de l’any 1974, les converses mantingudes a Barcelona entre el Dr. Josep Laporte (president de l’Acadèmia), el Dr. Joan Domènech (president del Col·legi de Metges de Tarragona) i el Dr. Emiliano Fernández, fructificaren i es posà en marxa la voluntat de crear ben aviat la “Filial de Tarragona”.
En la reunió de compromissaris del Col.legi de Metges de Tarragona celebrada el dia 2 d’abril del 1974, el Dr. Josep Adserà Martorell proposà segons consta en acta: “...que demà es celebri una reunió preliminar entre representants dels centres mèdics de la capital, a l’objecte de proposar candidatures per a l’elecció dels companys que tinguin que dirigir la secció delegada de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques”.
En aquesta reunió de facultatius tarragonins i representants de totes les institucions sanitàries de la ciutat, celebrada finalment el dia 5 d’abril del 1974 a la sala d’actes del Col.legi de Metges, es fundà l’Acadèmia de Tarragona i fou escollida, tot preservant l’equitat institucional, la primera junta directiva de l’entitat i el seu primer president, el Dr. Emiliano Fernández. La nova junta directiva es reuní per primera vegada de forma ordinària el dia el 23 d’abril de 1974.
En l’assemblea de compromissaris del Col.legi de Metges de Tarragona celebrada el dia 14 de maig del 1974, el seu president, el Dr. Joan Domenench en el torn de precs i preguntes i segons consta en acta, deixà ben clar que les filials de Reus i Tarragona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques: “son entitats independents del Col·legi de Metges de Tarragona, però que en qualsevol necessitat que tinguin el Col·legi estarà al seu costat pel que convingui”.
Des d’aleshores, han estat moltes les propostes de formació especialitzada en les ciències de la salut que l’ACMT (Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona) ha ofert als seus associats; gairebé uns 500 en l’actualitat. El nombre d’activitats en cada curs acadèmic ha estat bastant variable, sent el curs 2009-2010 un dels més prolífics amb un total de 22 esdeveniments entre jornades, conferències, cursos i congressos.
Durant el mandat del Dr. Josep Maria Solé i Poblet (2006-2012), a banda de les activitats formatives, en aquell moment força nombroses, es va voler dinamitzar altres aspectes més socials relacionats també amb l’àmbit de la salut. La intenció era la de motivar a la participació dins de la filial, a aquells facultatius tradicionalment poc actius i alhora animar a altres col·legiats de Tarragona a afiliar-se. En aquest sentit es va realitzar un curs de cuina saludable (2009), un curs de fotografia digital (2009), un curs d’informàtica enfocat a la publicació d’articles i pòsters (2010) i un curs de català per a metges nouvinguts (2011). El 12 de gener del 2012 s’inaugurà a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona una exposició artística dels tres socis guanyadors del I Concurs de pintura i escultura de l’ACMT. També en aquest context cal situar els dos primers exemplars (2008 i 2009) de la revista digital de l’entitat que malauradament no han tingut continuïtat.
En la seva vessant més institucional, l’ACMT ha celebrat al llarg d’aquests 44 anys ja d’existència diversos actes de reconeixement a facultatius relacionats amb l’entitat. D’entre aquests assenyalarem els homenatges al Dr. Emiliano Fernàndez Domínguez com a impulsor i primer president de la filial (el desembre de 1977), al Dr. Josep Maria Sánchez Ripollés (29 de gener de 2008) i al Dr. Jordi Sentís i Bonet (30 de novembre de 2011). Per la seva banda el Dr. Lluís Delclós i Soler, en un acte celebrat a l’Ajuntament de Tarragona, va rebre el títol d’Acadèmic honorari el 23 d’0ctubre de 2010.
L’any 2010, la junta directiva de l’ACMT va atorgar el premi Pere Virgili al millor treball científic publicat al Dr. Carles Llor Vila per “Association between use of rapid antigen detection test and adherence to antibiotics in suspected streptococcal pharyngitis”. També va concedir dues beques, una al Dr. Manel Prados Saavedra per a un “projecte d’investigació científica dins de l’àmbit de les ciències de la salut” i una altra per als doctors Josep Antoni Llueca Abella, Juan Manuel Miguel Tacchino i Alejandro Rossini per a “l’ampliació d’estudis especialitzats en un centre d’excel·lència”.
L’Escola de Cirurgia del curs acadèmic 2010-2011, ha estat sens dubte el projecte formatiu més ambiciós que ha organitzat l’ACMT. L’Escola, que va tenir l’encert d’adaptar la seva programació perquè totes les especialitats, fins i tot les no quirúrgiques, poguessin aprofitar-se del temari, fou organitzada per la unitat de Cirurgia oncològica i pèlvica avançada de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i dirigida pel seu responsable, el Dr. Antoni Llueca que comptà amb la codirecció dels doctors Jordi Recasens, traumatòleg, Joan Virgili, cirurgià i Jaume Benages, uròleg.
L’Escola va tenir una durada de 9 mesos i es va distribuir en nou grups temàtics, cadascun d’una especialitat diferent. Cada mes del curs acadèmic va estar dedicat en exclusiva a una d’aquestes especialitats quirúrgiques: Urologia (octubre), Cirurgia oncològica pèlvica (novembre), cirurgia general (desembre) oftalmologia (gener), ginecologia (febrer), traumatologia (març). Otorinolaringologia (abril), Cirurgia Vascular (maig) i cirurgia laparoscòpica i robòtica (juny)
El primer dijous de mes es realitzava, en la sala d’actes del Col·legi de Metges, la jornada teòrica en la qual un o diversos metges especialistes adscrits a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, a banda de comentar les novetats i els reptes de futur de la seva corresponent especialitat explicaven, amb suport audiovisual, les fases més interessants de les cirurgies que habitualment practiquen. Durant la resta de dies del mes, els inscrits contactaven amb el professorat per tal de coordinar, la seva assistència als quiròfans de l’Hospital de Santa Tecla o de l’Hospital del Vendrell per tal de veure en directe les intervencions que considerin més interessants per a la seva formació.
El gran nombre d’inscrits i la qualitat del professorat van contribuir a l’èxit d’aquesta escola que es va poder realitzar gràcies al suport de la direcció de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla que va proporcionar els recursos humans i materials (incloent-hi les instal·lacions quirúrgiques dels seus dos hospitals), necessaris per a la posada en marxa d’aquest recordat projecte formatiu.
Per finalitzar aquesta història de la nostra entitat, direm que si bé l’ACMT no fou de les primeres filials territorials de l’Acadèmia en constituir-se, la de la veïna Reus és inclús més antiga, sí que s’ha de destacar les ganes i la il·lusió de molts facultatius tarragonins en posar-la en marxa. Segons el testimoni que ens han arribat d’alguns dels seus protagonistes, aquella reunió fundacional de l’entitat celebrada el dia 5 d’abril de 1974 en el Col·legi de Metges de Tarragona fou multitudinària i tots els representants de les diferents institucions mèdiques de la ciutat que assistiren s’implicaren ràpidament en aquest projecte, un projecte que més enllà de la temàtica pròpia de les ciències mèdiques fou també considerat un projecte de ciutat.
També per a molts va significar poder integrar-se a una institució emblemàtica del nostre país, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, que ja des dels anys previs a la Mancomunitat (finals del segle XIX) i amb les aportacions de nombrosos facultatius de gran talent, ha anat marcant les pautes i la modernització de la formació medica del territori i ha aconseguit que Catalunya, una nació mancada dels privilegis d’un estat propi, hagi també pogut proporcionar, amb veu pròpia, la seva particular i efectiva aportació al desenvolupament de la medicina.
